Cançons
L'orfeonista
De l'orfeó de Sants
jo en sóc l'orfeonista,
i poso al meu cant
la meva fe d'artista.
I el meu promès també
cantant la vida passa;
mes cants tots són per ell,
per ell i per ma pàtria.
I com mos trobem sols,
semblem dos rossinyols.
Txii, txiii, txiiiuuu.
I ell diu:
-Les cançons són per tu.
Jo li dic:
-Per tu són mes cantades.
I més tard com casats
estarem, cantarem
les cançons de petons
i abraçades.
Es tracta d'un fragment d'un cuplet compost per l'olotina Càndida Pérez i escrit per Rossend Llurba. La primera referència que n'hem trobat és de l'any 1920.
En Glaudis era mestre de cases i contractista i cantava al cor de l'església de Roses. La majoria de cançons les havia après del seu pare, solista del coro de Roses. El pare era conegut amb el sobrenom de "Barbestristes".