Cançons
Despullat a la presó
Ai, fill meu, quan jo et vaig veure
despullat a la presó,
tanta alegria que en daves,
tanta alegria que en daves,
tanta alegria que en daves,
i ara en dónes tristor.
Despullat i sense roba,
despullat i sense roba,
despullat i sense roba
i lligat de les mans.
Aquest fragment correspon a una variant de la cançó que hem trobat anomenada amb els títols "La presó de Perpinyà", "Els presos de Perpinyà", "El pres de Perpinyà", "Lo dia vuit de septembre" o "Els lladres de Portvendres".
La recollia per primer cop Milà i Fontanals l'any 1853 a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes". Aquí en podeu veure l'enllaç. Més endavant, l'any 1882, la tornava a publicar aquí, dintre el Romancerillo catalán.
L'any 1867 també la publicava Francesc Pelagi Briz al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans".
Ja al s. XX, apareix com a "Els lladres de Portvendres" dintre "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró o a l'Obra del Cançoner Popular, recollida a Cervera l'any 1924.
Hem trobat una versió molt semblant a la que apleguem, recollida a l'Escala dintre el llibre "Cançons de bandolers i lladres de camí ral" (1948 i reeditat l'any 1989) de Josep Gibert.