Cançons
El mariner i el dimoni
Si n'hi havia un marinero que venia de l’Havana,
se li gira un c(ue)ntratiempo, i el marinero s'espanta.
(I)a en reclama sants i santes, i la Virgen soberana.
-El demonio es tan perfecto, le respondió l'altra banda.
-Què me d(e)ràs, marinero, si yo te saco del agua?
-Yo te daré dos (mividos), (l')uno es de oro i (l')otro es plata.
-No quiero yo no (mividos), lo que quiero es la tu alma.
-La mi alma n'és por Dios, i el mi cos la mar salada.
Aquesta cançó la trobem aplegada per primer cop l'any 1877 dintre el volum cinquè de "Cansons de la Terra" de Pelagi Briz i amb el títol de "Lo náufrech". Milà i Fontanals la publica també al Romancerillo catalán de l'any 1882 amb el títol "El marinero".
Joan Amades ens explica al seu cançoner, on inclou una versió recollida l'any 1922, que "també es troba en el cançoner castellà. Hi ha versions catalanes que porten interpolats molts mots castellans... entre la gent vella de mar era creença que una de les portes de l'infern s'obria al fons de la mar i que hi havia una casta de diables marítims que només intervenien en afers de la mar i eren els qui provocaven els estralls i els contratemps mariners".
N'hem trobat també fins a deu variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
La Francisca Busquets, pagesa – guardava les vaques – i mestressa de casa, va viure la seva infantesa a diferents cases de pagès de Sant Hilari: a la Gavarra fins als 8 anys, després a la Burgada i, quan es va casar, a Pigot (terme municipal d'Arbúcies). Als anys 70 va anar a viure altre cop a Sant Hilari.
Segons la Francisca, aquesta és una cançó relacionada amb la bruixeria o el dimoni i porta mala sort cantar-la. Sembla que va ser la causa d’un incident a la carretera.
