Cançons
La fiera malvada
Terra de Je(s)usalem, n'és una terra molt aspra,
molta gent s'hi és perduda, ni morts ni vius s'hi trobaven.
Un dia es va descobrir per dos soldats que hi passaven,
de l’(arcova) en va sortir la dita fiera malvada.
Els soldats que la mataran, tindrà la hisenda pagada.
Si en fou viu com si en fou mort, color no en té a la cara.
Francesc Pelagi Briz la recull al volum cinquè de "Cansons de la terra V" l'any 1877 amb el títol "Santa Marta". A l'Obra del Cançoner Popular n'hi ha recollides algunes versions (a Sant Llorenç Savall 1924-1925 per exemple), així com al Cançoner de Pineda, de Sara Llorens, l'any 1931.
Es tracta d'una balada molt més antiga, conservada en diverses edicions dels s. XVIII i XIX, en català i castellà. Al bloc "Quiro news" hi ha escrita una entrada sobre aquesta cançó.
Tot i que les versions escrites semblen situar la història prop de Jerusalem, en algunes ocasions la nostra tradició oral també l'ha traslladat en diversos indrets de Catalunya.
Un exemple en català (s. XIX) fotografiat del fons etnogràfic de Josep Maria Massip i Gibert:
