Cançons
Amor i aucells
Aquesta primavera
i un niu som trobat;
aquesta primavera,
un niu som trobat.
Un niu som trobat
amb una riera,
sota d(e) un p(a)rat.
(I)o no en sé conèix(re)
(a)quests petits (au)cells;
jo no en sé conèix(re)
(a)quests petits (au)cells.
(A)quests petits (au)cells
si en seran cardines
o bé passarells.
(A)quests petits aucells
no sé (si en) seran cardines
o bé passarells.
El cucut canta(u)a
i al cim d'un terrat;
el cucut cantava
al cim d'un terrat.
Al cim d'un terrat,
la muller s'estava
i amb un militar.
Al terrat s'estava
i amb un militar.
Ai, cucut, si em veia
(lo) que has vist de mi;
Ai, cucut si em veia
(lo) que has vist de mi.
(Lo) que has vist de mi,
te'n daria panses,
vespre i dematí.
La primera referència que tenim d'aquesta cançó és aquí, recollida per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882) i amb el nom de "Propuesta desechada".
També està recollida com a "Cucut" al Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró, com "Una matinada" dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet. A l'Obra del Cançoner Popular, l'hem trobat aplegada com a "El niu de cardines", l'any 1922, en la missió de recerca de Joan Llongueres i Joan Tomàs a Les Planes d'Hostoles (Garrotxa) i com a "Cançó de pastor", l'any 1928, recollida a Port de la Selva, per Joan Tomàs i Joan Amades.
Sara Llorenç també la inclou al seu "Cançoner de Pineda" (1931).
Molt més tard, l'any 1959 del s. XX, Francesc Civil recollia la mateixa cançó a St. Esteve de Bas ("Esta primavera") i també a Castelló d'Empúries ("Una primavera"). El mateix Civil també la va transcriure a Beget l'any 1964 de la mateixa cantadora.
Joan Amades la inclou al seu cançoner com a cançó del pastors del Lluçanès usada "per eixormar" (subjectar les ovelles que es resisteixen a criar els seus xais obligant-les a deixar-se mamar).
El grup Gra de Fajol va editar l'any 1981 un disc de cançons locals amb el nom de "Reputicanticus - cançons d'amor i de gresca recollides a Olot" on s'hi incloïa aquesta cançó.