Vés al contingut

Cançons

Els dos germans

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1897
Municipi de residència
Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix. Fotografia cedida pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
Imatge
El mariner
Lletra

(…) d’alegria,
en fan festa els cristians,
i en fan festa els cristians
i els moros de moreria.

En fan festa els cristians
i els moros de moreria;
se'n van a fer una cacera,
se'n van a fer una cacera
i a terra del rei d'Auliva.

La platja que ells ne trobaren,   trobaren una captiva;
l'entregaren a la reina,   la reina de moreria.
-Li don(gu)i feina, senyora,   li don(gu)i feina per viure.
-Quina feina li'n daré?   Quina feina li'n daria?
-Li faci rentar los panyos   i aquí baix a la marina,
que aquests colors que ella en fa   promptament els perderia;
que si el rei moro la veia,   d'ella s'enamoraria.
En va passar un cavaller,   que de llunys terres venia.
-Déu la guard, la linda dama,   la dama de moreria.
Vol venir, linda senyora,   en vol venir en ma companyia?
-Ni per ser bon cavaller,   io fiada no en veuria.
-Serà fiada, senyora,   com si fos germana mia.
Quan en són un tros enllà,   veuen la terra d'Auliva.
-Auliva, l’amada Auliva,   tants anys que no et (ha)via vista.
-Qui coneixia, senyora,   i aquí a la terra d'Auliva?
-N’hi en conec el pare rei,   i la reina, mare mia.
-Si això en fos veritat, senyora,   serieu germana mia.
-N’és veritat, bon cavaller,   com el sol que ens il·lumina.
-Ai, mare la meva mare,   aquí teniu vostra filla;
pensant-me trobar esposa,   n'he trobat germana mia.

Observacions

Es tracta d'una balada que sembla d'origen castellà. Joan Amades i Joan Tomàs en publicaven una extensa versió l'any 1919 dins el número 45 de la revista "Excursions" de l'Ateneu Enciclopèdic Popular recollida a Olot i amb el títol "La reina de moreria".

Però la primera referència que trobem d'aquesta cançó és l'any 1867 al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz, amb el títol "Las dos germanas". La trobem també aquí, recollida per Milà i Fontanals al seu "Romancerillo Catalán" (1882) o al "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893) de Marià Aguiló i Fuster (aquí).

Al Cançoner del Ripollès també hi apareix recopilada a Les Llosses, l'any 1920.

A l'Obra del Cançoner Popular també n'hem trobat alguns exemples, amb títols com "La cristiana captiva" (Figueres, 1927) o "Els dos germans" (Besalú, 1926).

Partitura
Imatge
Els dos germans