Cançons
El mariner
MATERIAL CEDIT PER:
A la voreta del mar
n'hi ha una donzella,
n'hi ha una donzella,
que en brodava mocadors;
són per la reina,
són és per la reina.
Mentres n'era a mitjan brodar, n'hi(n) manca seda;
en veu un bergantí a tota vela.
-Bergantí, bon bergantí, que en porteu seda?
-Quina seda voleu vós, blanca o vermella?
-Vermelleta la'n vull jo, que és millor seda.
-Pujareu dins de la nau, triareu d'ella.
Mentres n'és a dalt la nau, la nau pren vela.
-Mariner, bon mariner, dugueu-me en terra,
que los aires de la mar me'n donen pena.
El mariner es posa a cantar cançons molt belles;
i amb el cant del mariner s'hi ha adormit ella.
-Mariner, bon mariner, dugueu-me en terra;
de tres germanes que som, sóc la més bella.
La una és casada amb el rei, l'altra és princesa,
i jo, pobreta de mi, sóc marinera.
-No en sou marinereta, no, que en sou(s) la reina.
-Aquí abantes (ha)via sentit que deien:-
La reina de Portugal o d’Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
