Cançons
A l'hereu d'aquesta casa
A l'hereu d'aquesta casa
i en té un noi(?) molt pietó(s).
I el que toca la corneta
n'és enamorat de vó(s).
De corrandes n'he cantades
molt més que us en cantaré
i aixequeu-me la camisa
i a dessota què tindré.
I a l'hereu d'aquesta casa
no n'hi en voldria cap mal,
si no una xicra ronya i pigota
i ta(m)bé mal de queixal.
A l'hereu d'aquesta casa
crec que tots no el coneixeu,
n'ha caigut de peus a l'aig(u)a
porta un gat que no s'hi veu.
Són diverses corrandes que es cantaven durant la Pasqua per les caramelles. En el cas de les dues últimes, són exemples per veure què deien els cantaires quan la gent de la casa no els volia donar ous.
A Les Planes d'Hostoles hi havia dos grups que sortien a cantar per Pasqua: el grup de caramelles i el dels gotxaires del Roser (que cantaven els goigs de la Mare de Déu).
Ayats escriu com, en el passat, la comitiva de joves passava per totes les cases d’una parròquia per demanar diners. Els textos, organitzats en quartets heptasíl·labs de rima (consonant o assonant) als versos parells, s’improvisaven sempre sobre una mateixa melodia. Els caramellaires i un instrument responien repetint una part de la melodia o cantant una tornada concreta, mentre el corrandista meditava una altra corranda. Així es cantaven unes corrandes de salutació quan s’arribava a una casa, uns elogis cap al senyor i la senyora i sobretot unes de dedicades a les noies. Finalment, es demanava una almoïna (o menjar). Si no donaven res, començaven llavors les corrandes per maleir la gent de la casa, amb un to satíric i a vegades cruel. Es diu que alguns corrandistes havien arribat a cantar més de tres-centes corrandes seguides. Un dels moments més esperats es produïa quan es trobeven dos corrandistes de grups diferents i s’enfrontaven cantant.
En Lluís Marés va fer tota la vida de paleta a Amer. Es va retirar a les Planes d'Hostoles. Va morir a la Residència Geriàtrica Montsacopa d'Olot el dia 21 de desembre de 2012.
