Cançons

I a la ciutat de Granada   si n'hi ha una viuda honrada,
no en tenia sinó un fill   i aficionat a les cartes.
Se n'anara a jugar   pels cafès de les dames;
s'hi ha jugat els diners   i el rellotge que ell portava.
S'hi ha jugat les mi(tx)es,   les mi(tx)es i les sabates.
Quan seu mare el veu venir,   i amb la camisa i les calces:
-Vés-te’n, vés-te’n, lo meu fill,   se t'emportin els diables.
I al passar l'espai d'una hora,   baix la porta li picava.
-Baixi a obrir la porta, senyora,   baixi a obrir sense reparo.
I a un té el seu fill?   I a un té aquell jugaire?
-I aquí teniu el meu fill,   i aquí teniu el jugaire.
-Tra(v)eu-li aquestes cadenes   que porta en el coll lligada.
L'ingrata de la se(u) mare   li lleva els escapolaris
(…)