Cançons

A la vora de la mar   n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador   que és per la reina.
Quan en està a mig brodar   li manca seda;
en veu venir un mariner,   quina nau mena.
-Mariner, bon mariner,   que en porteu seda?
-De quin color la voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,   que és millor seda.
La donzella entrà a la nau,   trià la seda;
amb el cant del mariner   s’ha dormideta,
Quan allà s’ha despertat,   ja no en veu terra;
la nau és en alta mar,   pel mar navega.
-Mariner, bon mariner,   torneu-me en terra.
-Això sí que no ho faré,   que heu de ser meva.
-De tres germanes que som,   sóc la més bella.
L’una es casada amb un duc,   l’altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,   sóc marinera.
-No sou marinera, no,   que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei   de l’Anglaterra.