Cançons
La una, mitja lluna
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el setembre de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
La una, mitja lluna;
a les dos, la cos;
a les tres, saltar i no dir res;
a les quatre, cap i culata;
a les cinc, marramiau, ja et tinc;
a les sis, rossega el pedrís;
a les set, el paraigua d’en Brunet;
a les vuit, el sopar ja és cuit;
a les nou, xafa’t els ous;
a les deu, la creu;
a les onze, la catedral de Burgos cau i s’enfonsa;
a les dotze, tàctiques de no tocar-se;
a les tretze, corren chicos mandonguillos,
i a les catorze, gafa un cagarro i esmorza!
Es tracta d'una cantarella molt associada amb el joc de saltar a corda, que varia de poble en poble i de versió en versió. La primera referència que n'hem trobat, recollida a "Jochs de la infancia" (1874) de Francisco Maspons i Labrós, la identifica com una cantarella per jugar a "saltar pilans". El joc que descriu en Salvador al primer vídeo s'hi assembla molt:
Com a joc de saltar a corda també n'hem trobat una referència al llibret autoeditat publicat per Rafel Ponsatí i Terradas l'any 2014 que porta per títol "Jocs a la plaça Major de Banyoles, a començament del segle XX":
- A la una, el sol i la lluna. (saltant)
- A les dos, roses i flors. "
- A les tres, el pagès. "
- A les quatre, coca i xocolata. "
- A les cinc, l'esquellerinc. "
- A les sis, passar-hi llis. (passant)
- A les set, el Bon Jesuset. "
- A les vuit, el recuit. "
- A les nou, una terça de bou. "
- A les deu, el Manteu. (saltant)
- A les onze, Sta. Maria s'enfonsa. "
També n'hem trobat una versió recollida a Moixent (País Valencià) al Cançoner Popular Valencià, que comença amb el mateix vers.