Cançons
Goigs de Nostra Senyora de Montserrat
Coranta-quatre llànties
cremen davant l’altar;
totes són de plata fina,
men(e)s una que n’hi ha.
Una nit que l’encengueren,
un àngel va exclamar:
-Apagueu aquesta llàntia,
si no, el món finarà;
la gran llàntia del rei moro,
que mai l’han vista cremar.
L'any 1853 Milà i Fontanals en publicava un comentari a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "La lámpara del rey moro" i la relacionava amb el santuari de Montserrat.
A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya la trobem també amb el nom de "La verge de Montserrat" (Figueres, 1926) o "Goigs de Montserrat" (Verges, 1928-1929).
Al bloc de "Goigs i devocions populars" trobem aquests mateixos goigs, la referència més antiga dels quals és de l'any 1893.
N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
