Cançons
El mestre
(...) (m’en)senya s’ha enamorat de mi,
me’n diu a cau d’aurella: -Rosa, et vo(l)s casar amb mi?
I a cada cap de taula hi plantarem un pi,
pararem taula blanca, del bon pa i del bon vi;
i a cada cap de taula hi plantarem un pi,
i en a les seves branques hi canta un (?).
Xan querrinclum,
camisai catantena, tena,
xan querrinclum,
camisai patantum,
camisai catantena, tena, tum.
Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners. Joan Amades la recull com a cançó d'aplec i explica que era "molt cantada i ballada amb diversitat de melodies alegres i gracioses".
La primera referència que en tenim és a les "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals, amb el títol "El maestro de la niña".
Francesc Pelagi Briz recull la mateixa que Milà al volum IV de "Cansons de la terra" (1874).
Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Joan Segura i Valls al llibre "Miscelánea Folk-lórica", amb el títol "La puvilleta".
N'hem trobat també una versió al volum IV del "Cançoner Popular de Mallorca" (1975).
