Cançons
La Mare de Déu
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava a costura
a aprendre de lletra.
Anant-hi passava
per un caminal
tot sembrat de roses
i de lliris blaus.
Si les papallones
la’n veien passar,
fent-li una corona
voltaven son cap.
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava a costura
a aprendre de lletra.
Quan arriba a casa
sa mare li’n diu:
-(I)a en saps bé de lletra.
I ella respon: -Sí,
ara sols me falta
saber confegir.
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava a costura
a aprendre de lletra.
Quan l’àngel va entrar
pe la finestreta:
-Déu vos guard, Maria,
de gràcia en sou plena,
en tindreu un Fill,
serà fill de Verge.
Per nom se’n dirà
Rei de cel i terra.
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava a costura
a aprendre de lletra.
La segona, tercera i cinquena estrofa d'aquesta versió corresponen a la segona, tercera, catorzena i quinzena del poema escrit per Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943) a partir de la balada "La Mare de Déu xiqueta" (recollida ja a la primera pàgina
del "Romancerillo catalán" (1882) de Milà i Fontanals). La primera, que aquí serveix de tornada, és comuna a les dues fonts, i la setena pertany exclusivament a la balada.
El poema d'Adrià Gual va guanyar el premi Viola d'or i d'argent dels Jocs Florals de Barcelona de l'any 1898. La música podria ser del mestre Antoni Nicolau (1858-1933), que va musicar el poema de Gual el 1901.
En la tradició oral, balada i poema es barregen; coneixem diverses versions que, com aquesta, són una combinació dels dos.
A la partitura que adjuntem hem transcrit només les tres primeres estrofes. La Roser Darder probablement improvisa les següents a partir de la melodia que sabia de memòria, diferent – més extensa – que la cantada pel seu fill, Vicenç Esteban.
