Cançons
Josep fa gran festa
Sant Josep fa festa,
gafa una ballesta,
gafa un gros pardal,
Nadal, Nadal.
Santa Clara hi va
tota arramengada,
per rentar la mocada
d’aquell gros pardal,
Nadal, Nadal.
Passa Sant Ambròs,
roegant un os,
de tan dur que n’era
se’n va rompre un queixal,
Nadal, Nadal.
Passa Santa Anneta,
tocant la campaneta,
Passa Sant Martí,
tocant el violí.
Es tracta d'una cançó de Nadal de caire satíric, semblant, en això, a d'altres nadales tan conegudes com "El vint-i-cinc de desembre".
Entre d'altres, la trobem recollida amb aquest títol a la "Crestomatia de cançons tradicionals catalanes" (1992), de Joaquim Maideu. Pep Garcia n'aplega una versió de Sant Esteve d'en Bas a l'arxiu en línia "Carrandella. Cançons i tonades de tradició oral a la Garrotxa".
A l'article "Les llibertats de Nadal en les cançons" (Caramella 22, 2010), Jaume Ayats relaciona l'argument d'aquesta cançó amb el de les anomenades cançons de les mentides, de les quals se'n poden consultar exemples en aquest mateix arxiu.