Cançons
La Sileta
N’era un estudiant que en festejava na Sileta,
no la podia enganyar ni amb diners ni parauletes.
Quin una se n’ha pensat, de vestir-se de mongeta,
i al punt de la mitja nit ja n’hi truca a la porteta.
-Sileta, baixa-la a obrir, aquesta pobra mongeta.
-Quina mongeta sou vós, que de nit aneu soleta?
-Monja de Sant Agustí, que me n’he separadeta;
la més pena que jo en tinc, (ha)ver-ne de dormir soleta.
-No en dormireu soleta, no, que dormireu amb na Sileta.
I al punt de la mitja nit ja n’hi fa pessigol(l)etes.
-Quina mongeta sou, vós, que me’n feu pessigol(l)etes?
-No en sóc la mongeta, no, que sóc l’estudiant de lletra.
Al seu cançoner, Joan Amades explica que hi ha diverses variants melòdiques de la balada però poques versions de la lletra. Argumenta que la cançó podria estar basada en un personatge real, la Sileta, que va viure a la Barcelona del s. XVIII. La melodia s'assembla a la de la "Cançó del lladre".
La primera referència que en tenim és aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz
de l'any 1871. Més tard n'apareix un fragment molt breu que recopila Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882).
Més tard, l'any 1903, Joaquim Pecanins recollia al Lluçanès una versió de la cançó que va incloure al recull de cançons populars premiades a la segona Festa de la Música Catalana organitzada per l'Orfeó Català, l'any 1905.
També apareix dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (a Maià de Montcal – Garrotxa –, l'any 1926) o inclosa dintre el "Cançoner de Pineda" (1931) de Sara Llorens de Serra.
