Cançons

El dilluns al dematí   és principi de setmana,
posa la sella al cavall   i la brida ben guardada.
Ja se’n nava a passejar   cap a carretera plana;
com n’és a mitjan camí,   sent una veu prima i clara.
Es gira del costat dret,   veu la seva enamorada;
se’n posaren a enraonar,   les converses foren llargues.
-Per l’amor que ens hem tingut,   vet aquí unes arracades;
per l’amor que mos tindrem,   un petó i una abraçada.
Gira la silla al cavall,   carretera amont n’anava;
com és a mitjan camí,   en sent tocar les campanes.
Veu baixar-ne son amic,   un amic de confiança:
-No em diries, amic meu,   de qui toquen les campanes?
-Per ser amics jo t’ho diré:   de la teva enamorada.
-Valga’m Déu, com pot ser això,   si fa un quart que l’he deixada?!
Gira la sella al cavall,   (?) se n’anava;
com és a mitjan carrer,   veu la porta mig tancada,
cortina negra al balcó,   que el seu cor li traspassava.
Ja puja escala corrent,   com si fos l’hereu de casa;
l’anava a destapar,   (?) no li’n deixava:
-No em destapis, amic meu,   que seria condemnada.
El vestit que em feres fer   encara és a cal sastre;
les joies que em vares dar   encara són a la capsa.

Requetetxec,
quetetxec, quetetxec,
requetetxec,
xec, xaina.