Cançons
Rossinyol que vas a França
El meu pare m’ha casada,
i el meu pare m’ha casada,
i amb un pastor me n’ha dada,
la flor del jardí,
que la flor del jardí m’agrada,
m’agrada en a mi.
Me n’ha fet guardar les cabres,
som perdut a la més maca.
Un pastor me l’ha trobada:
-Tu, pastor, torna’m la cabra.
-Què em daràs, de la trobada?
-Un petó i una abraçada.
Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners. El primer en publicar-la fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, amb el títol de "Mensaje".
La publica també l'any 1901 Joan Guasch aquí, dintre "Cançons populars catalanes". Ja apareix amb la partitura i la lletra.
Més tard, l'any 1907, la trobem al "Cançoner Popular" d'Aureli Capmany, ja amb el títol "Lo rossinyol". L'autor l'emmarça a la regió del Rosselló.
Entre d'altres reculls, també la trobem dintre "40 cançons populars catalanes" (1909) de la Biblioteca Popular de "L'Avenç", igualment com a "El Rossinyol", i més tard a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, aplegada per Palmira Jacquetti el 1934. Segons llegim al llibre "Tossa. Cançons d'abans", la mateixa Palmira Jacquetti l'havia recollit a Sant Feliu de Guíxols juntament amb Maria Carbó el 1927, també per a l'Obra del Cançoner Popular, en una versió amb la mateixa música i lletra que presentem.
Segons Joan Amades també trobem aquesta cançó al Llenguadoc, la Provença i al territori de l'antiga llengua d'oïl (nord de França).
Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.
