Cançons

(...)
sentadetes en un banc,
de la vila som, de la vila gran.

Una en brodava seda,
de la vila som, de la vall d’Ordina,
l’altra en brodava estam,
de la vila som, de la vila gran.

L’altra en brodava unes mitges   per donar en el seu galant.
Totes tres s’enraonaven:   -Quan vindran nostres galants?
Ja en respon la més grandeta:   -El meu no trigarà un any.
Ja en respon la mitjaneta:   -El meu no en trigarà tant.
La petit(a) ix en finestra,   cap a França està mirant.
Veu venir cavalleria,   el seu galant al davant;
en duia sella vermella   i dos criats al davant.
D’atrevideta que n’era,   ja l’en va a esperar al portal;
les primeres parauletes:   -Per què haveu trigat tants anys?
-N’hem tinguda forta guerra,   de moros i cristians.
Les segones parauletes:   -Quines joies me’n port(a)u?
-Les joies que jo vos porto,   no sé si us agradaran;
no són sabates ni mitges,   ni xapins valencians.
No són d’or ni són de perles,   ni tampoc de diamants;
és una cinta brodada,   que l’han feta cristians.
La fet una reina mora,   que hi ha treballat set anys;
m’ha dit que no la portessiu   si no tres festes de l’any:
l’una n’és per (Quinquagesma),   l’altra n’és per Sant Joan,
l’altra per Pasqua florida,   quan els rosers floriran.