Cançons
El gitano
La desgràcia d’un pobre home,
té una filla per casar;
enamorada d’un gitano,
no la pot desolvidar.
Tu que estàs avesadeta
dormir en gorxa (?) i matalàs,
nemorada d’un gitano
i a la paia dormiràs.
(I)a en vénen mercats i fires,
tu també hi hauràs d’anar;
enamorada d’un gitano,
i amb un burro a cada mà.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917; n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).
Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment al disc "Les Cançons de Beget", amb el nom d' "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, entre els quals destaquem L'orquestrina Galana (1983) – formació del mateix Arnella – o El Pont d'Arcalís (1998).
Artur Blasco la recull en diverses ocasions dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", durant els anys 80.
També està recollida l'any 2005 a "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura", de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
Quan sortia de l’escola, la Dolors se n’anava a esperar la seva mare a la cooperació fabril on treballava. Mentre s’esperava, la colla de dones que hi treballava, quan el gerent no hi era, la feien cantar per distreure-les. Les cançons que cantava eren en castellà.
