Cançons
Rossinyol que vas a França
Si n’hi (ha)via una cabrera
que en talaiava les cabres;
n’hi ha perduda la més guapa,
i un bouer li ha trobada.
-Tu, bouer, torna’m la cabra,
que la’n pagaràs molt cara.
-Què em donaràs, pe la paga?
-Un petó i una abraçada.
-D’això no en tinc pas prou encara,
jo en vu(i) un tupí d’ (?).
-Aixís tu fas cum la mainada;
tenen pa, volen formatge.
So del furbiol,
so del furbiol m’agrada,
so del furbiol.
Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners, tot i que amb la tornada que presentem aquí no l'hem trobada enlloc més.
El primer en publicar-la fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, amb el títol de "Mensaje".
La publica també l'any 1901 Joan Guasch aquí, dintre "Cançons populars catalanes". Ja apareix amb la partitura i la lletra.
Més tard, l'any 1907, la trobem al "Cançoner Popular" d'Aureli Capmany, ja amb el títol "Lo rossinyol". L'autor l'emmarça a la regió del Rosselló.
Entre d'altres reculls, també la trobem dintre "40 cançons populars catalanes" (1909) de la Biblioteca Popular de "L'Avenç", igualment com a "El Rossinyol", i més tard a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, aplegada per Palmira Jacquetti el 1934.
Segons Joan Amades també trobem aquesta cançó al Llenguadoc, la Provença i al territori de l'antiga llengua d'oïl (nord de França).
Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.
La Margarida Darré vivia al mas El Guinell de Vallfogona de Ripollès.
