Cançons
Una nena sentadeta
Una nena sentadeta,
sentadeta en un balcó,
i en el vent de les cortines
fa l’uiet en un senyor.
Seu mare li atrapa
dels cabells, tan arrissats,
i va fer-li una estirada
que mai més no hi ha tornat.
Ai mare, feu-me les trenes,
ai mare, feu-me-l(se) bé,
que demà serà diumenge
i el que ve em casaré.
No hem trobat aquesta cançó recollida enlloc més.
L'última estrofa és una corranda prou estesa. Artur Blasco la recull dintre el volum I d' "A peu pels camins del cançoner" (Valls d'Àneu). Joan Amades l'aplega al seu Cançoner com a corranda relacionada amb el ball de La Bolangera. També l'hem trobada com una de les cançons populars que es cantaven i ballaven durant les "xarandaques", el moment últim del ball de carnestoltes de Palafrugell. Una d'aquestes xarandaques era l'anomenada "Tòca-la, córrer", "Toca la corra" o "Toquen a córrer", que també se celebra actualment en diversos pobles costaners com Tossa de Mar, Lloret o Blanes.
