Cançons
Corrandes en són corrandes
Corrandes en són corrandes
corrandes que en són cançons,
més val una nina d'Arles
que quatre de Camprodon.
A La Roca el sol hi toca,
no hi toca hi ha tocat
i a la plaça de la vila
tinc el meu enamorat.
A la Roca el sol hi toca
a la Roca el caminer (?)
més m'estimo la Pepeta
que una bossa de diner.
-Allavons hi ha aquella...:-
Ai, Marieta cistellera,
vós que en sabeu fer cistells,
en fareu una panera
per anar a collir clavells.
Són quatre corrandes (cançons d'origen improvisat) de les quals només en tenim referències de la primera i l'última, recollides per primer cop dins el volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal.
La Roca també és un veïnat del municipi de Vilallonga de Ter.
Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia quatre germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.
Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.
El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.
Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.