Cançons
L'Empordà
Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar,
s’obre una plana riallera,
és l’Empordà!
Digueu, companys, per on hi aneu,
digueu, companys, per on s’hi va;
tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà!
Salut, salut, noble Empordà!
Salut, salut, palau del vent!
Portem el cor content i una cançó.
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora se irà fent
de germanor,
i una cançó.
Dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al matí que el sol hi és bo,
ella canta a nit de lluna plena.
Nià, nià.
Ella canta: -Pastor, me'n fas neguit.
Canta el pastor: -Me'n fas neguit, sirena.
La, lala là.
-Si sabessis el mar com n'és bonic!
-Si sabessis, la llum de la carena!
-Si baixessis series mon marit.
-Si pugessis ma joia fora plena.
-Si sabessis el mar com n'és bonic!
-Si sabessis, la llum de la carena!
La sirena se féu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l'amor plantaren la cabana;
fou l’Empordà!
És una versió de la coneguda sardana escrita per Joan Maragall i composta per Enric Morera, l'any 1908.
Enric Morera havia rebut l'encàrrec de compondre una sardana per a la coral Amics Tintorers de Barcelona, en ocasió de l'homenatge a la societat coral Erato de Figueres, i va contacar amb Joan Maragall perquè n'escrivís la lletra.
Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".
Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.
