Cançons
El curandero
Sóc un curandero
que em coneix tothom,
i pels meus remeis i cures
m'he fet un renom.
Tinc una carrera
sense haver estudiat,
en qual em permet que visqui
en com(a)ditat.
Si (...) més miracles,
a la Verge de la Lourdes,
i les paguen a bon preu
i els que no es farten i es purguen.
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà.
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà. Pam!
(...)
I alguna orella enfonsada,
i el (...) del pit.
Curo la migranya,
pus i polls i grans,
llúpies i floroncos,
floroncos i bria(ns).
Per curar-ne el mal de ventre,
tan si és crònic com novel(l),
no hi ha com fulles de bleda
i agafades al clatell, sí!
Tararà, rarà, rarapa,
tararà, rarà, rarà.
Tararà, rarà, raramta,
tararà, rarà, ralà. Pam!
Ara perquè vegin
si sóc bon xicot
vaig a fer-li una recepta
per cobrar el singlut.
Agafeu un rave
que en sigui ben gros,
i ben untat de petroli
poseu-se'l pel cos.
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà.
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà. Pam!
El quarto de rebre
el tinc molt ben parat,
(...) i Santcristos
n'hi tinc un braçat.
Pots, engüents i herbes
xarops a (...),
un armari ple de llibres
i en sé llegir.
(...)
caps de mort per fer la por,
una llàntia sempre encesa
i unes banyes de moltó, sí!
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà.
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà. Pam!
I tot i sent mestre,
jo no em puc curar;
com acepto alguna cosa
que em fa gemegar.
Salto a Barcelona
i a gastar-me un (...),
trio(c) el metge que em sembla
més pelat del cap.
-Voilà.-
És una cançó que hem trobat també aplegada per Artur Blasco dintre el volum VI de "A Peu pels camins del Cançoner", recollida a Enseu l'any 1985, en una versió més extesa i picaresca.
També n'hi ha un parell de versions a la xarxa, al bloc La Gastrosecta i a Miquel Plana i Balenyá, el fanalé.
En Joan residia a Arenys d'Empordà (Garrigàs).