Cançons
El pobre terrisser
El pobre terrisser,
i el pobre terrissaire
se'n (a)ixeca de matí
i a treballar se'n nava, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
(Con) és al mig del riu, el ruc n'hi'n cau a l'aiga:
-I aixeca't, ruquet meu, que ens n'irem cap a casa.
Quan és al mig carrer, veu la porta tancada,
pregunta pels veïns si n'han vista l'Eulària.
-No l'hem vista d'avui, en deu ésser malalta.
I se'n va a cal fuster a manllevar una escala,
puja paret amont, con si'n fos una rata,
guaita pel finestró i en veu una sotana:
és el senyor rector, que en confessa l'Eulària.
I se'n va pels carrers: -Dones, qui en compra banyes?
Compreu-me'ls en a mi, que els en porto més llargues
que cap moltó i cap cabrit.
És una balada recollida en diversos llibres. La primera referència que en tenim és a "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on se'n recull una versió d'abans de 1868.
També la trobem al Cançoner del Ripollès, primer en un fragment recollit a Torelló probablement entre els anys 1915 i 1919, i després en una versió més llarga de Ripoll dels anys 1918-1919.
Apareix també recollida al cançoner de Joan Amades, que la descriu com una peça cantada per pastar fang amb els peus, i que en recull també una versió de Ripoll de l'any 1919.
A l'Obra del Cançoner Popular la tenim recollida a Bagà (Berguedà), l'any 1926, i també l'any 1927 a Figueres.
També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment a Les Cançons de Beget.
Segons l'etnomusicòleg Jaume Ayats al seu llibre "Explica'm una cançó" (2009), "aquesta era la balada de cornuts més coneguda i cantada arreu del país (...)". "A més de ser habitual de les tavernes i del carnestoltes, a l'Empordà encara es canta en les trobades d'amics i de famílies a les barraques del camp".
