Cançons
Estirià jo sóc
Nom de l'informant
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
A casa (Can Ruet), sobretot a l'estiu, prenent la fresca a l'era del mas, cantant amb els avis, pares i oncles i tietes que venien d'estiueig.
Entrevista realitzada per Nicolàs Sánchez i Adrian Frank, el març 2013, dintre el projecte Folklore de l'Escola El Far d'Empordà.
Imatge
Lletra
Estirià jo sóc i tinc de roca el pit
i el meu país formós no el deixo avergonyit,
perquè els d'Estíria tots som ferms, alts i drets,
i a casa nostra hem crescut com avets.
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.
Quan vaig als cims jolius amb el vestit mudat
i el gec, com és costum, de verd enribetat;
amb la mà dreta agafo un llarg i fort bastó
i duc penjat escopeta i sarró.
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.
Observacions
Es tracta d'una adaptació al català d'una cançó popular dels Alps austríacs, escrita per X. Cirera. La primera referència que n'hem localitzat és al "Cançoner de la secció de muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1935.
Partitura
Imatge
