Cançons
Per visitar Catalunya
Per visitar Catalunya,
va venir molt d(i)cidit
i un ministre molt simpàtic
que hi ha a les corts de Madrid.
Li varen fer una xiulada,
i al moment que va arribar,
que de tant fort que xiulaven
diu que el varen ben (ei)xordar.
Quan el ministre ho va veure
tota la ciutat condal,
tots els que el naven a rebre,
pel camí naven xiulant.
Tots els deu seu partit
diu que petaven de dents
va dir en als seus empleats:
-Feu callar aquests instruments.
I els gossos petaners,
per evitar les raons,
varen sortir per la rambla
ballant el ball del bastons.
Quan el ministre ho va veure,
va dir a n'els seus faritzeus.
-Veient que això s'embolica,
val més que ens en nem a Reus.
I sense perdre temps,
tot seguit varen marxar
i el tren con els va veure
també es va posar a xiular.
I varen empendre el viatge
tot fumant un cigarret
i aixís passaven el rato
sense sentir cap xiulet.
Cap a Reus se dirigien
i un quart antes d'arribar
ia varen sentir l'orquestra
que els començava a xiular.
Sant Antoni Gloriós
antes que no prenguem mal
val que toquem el dos.
I en varen ribar a Madrid
i tot aquell borgit (?)
(…)
Ja se'n van cap a les Corts
i varen dir-ne en els seus fillets
i aquí us portem de Catalunya
tot un vagó de xiulets.
Peça satírica que retrata la visita oficial que a l'abril del 1900 va fer Eduardo Dato, ministre de Governació del govern de Francisco Silvela, a Barcelona i Reus. Més informació i una ampliació d'aquesta cançó pot trobar-se aquí, en un article de Joaquim Capdevila (Centre d'Estudis de la Conca de Barberà).
L'hem trobat aplegada l'any 1984 al Tarragonès, dins el llibre "Les cançons de Taverna a Torredembarra" (2014) de Gabriel Comes i Nolla. També està recollida per Artur Blasco a Enseu (Pallars Sobirà) l'any 1985, dintre de "A Peu pels camins dels Cançoner", amb el nom de "La visita del ministre".
En Joan Xifre va néixer a la casa de La Serra de les Planes l’any 1912 i va morir l’any 1999. Des de ben petit feia de traginer de carbó des del poble fins a Girona amb una corrua de matxos. A l’estiu anava amb una colla de segadors i carboners a treballar fora del poble. Més tard, va viure a Les Encies, i en traslladar-se a can Martí (antic molí del mas Vedruna de les Planes), va anar a treballar a la torneria de la vídua d’Isidre Arnau fins retirar-se.
