Cançons
La mort de l'hereu Coll
Una cançó vull cantar, no hi ha molt que s'és cantada,
d'una minyona que hi ha, al Pla de Sant Miquel s’estava.
L'he festejada un gran temps, l'hereu Coll també hi anava.
N'hem tingut grosses raons per un dia de ballades.
Trist de mi, jo el vaig matar, mes perdó, Déu, us demano;
me'n som (ar)rencat a fugir i amb unes terres estranyes,
que n'hi havia si no llops i altres animals salvatges.
M'ha pegat enyorament de tornar-me'n cap a casa;
ja no falta qui ho veié, la justícia ja em demanen.
Ja me n'han pres i lligat i a la presó me portaren,
si n'hi donen paper blanc, com és estil de penjar-los,
i el dissabte al dematí, trist de mi me fusillaren.
I ara bé ho veieu, fadrins,
les noies de què són causa.
Es tracta d'una balada recollida ja per Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882) sota el títol "El criminal". L'any 1922 va ser recollida a Les Planes mateix en el marc de l'Obra del Cançoner Popular, i el 1926 per Mn. Vicenç Box al seu "Nou Cançoner", publicat al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida (segona època, núm. 1), amb el títol "Allà al Pla de Sant Martí".
El cantautor Àngel Girona en va fer una versió que pot escoltar-se aquí.
La Isabel Expósito va néixer a les Planes l’any 1921. El seu pare, Lluis Expósito “Xiconic” que fou soldat a la guerra de Filipines i que va col·laborar l’any 1922 al recull de cançons dels mestres Tomàs i Llongueras, li va ensenyar totes les cançons que canta. La Isabel va ser treballadora fabril fins que va deixar la feina per cuidar la seva germana i la seva mare.
