Cançons
Després de la guerra
Quan jo n'era petitet, petitet i un jove tendre,
me'n poso(c) a festejar amb una hermosa donzella.
I a l'edat de los deu anys, l'amor he posat amb ella,
i a l'edat dels dotze anys, casar-me volia amb ella.
Sos pares no ho han volgut, perquè n'era massa tendre;
puig que Déu (a) ho ha volgut, el rei n'ha cridades guerres.
I a quinze anys m'hi fan anar i a setze ja n'era alferes,
i a disset capità, i a divuit tinent de guerra,
i per ser-ne oficial, el meu cor mai viu alegre.
I el meu cor sempre me'n diu, i el meu cor sempre me'n deia:
-Mira, te la casaran, aquella hermosa donzella.
Puig que Déu (a) ho ha volgut, se n'han plegades les guerres.
S'han tancats tots els cuartels, cada un a sues terres;
i els casats amb les mullers, i els fadrins amb les donzelles.
La primera referència que tenim d'aquesta balada la recull Jacint Verdaguer abans de l'any 1868. Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO". Manuel Milà i Fontanals la inclou dintre el "Romancerillo catalán" (1882) sota el títol de "Despues de la guerra". També la trobem aplegada dintre "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró amb el mateix nom que presentem.
El vers d'inici d'aquesta cançó és habitual en unes quantes cançons tradicionals, la més coneguda de les quals és la difosa com a "Cançó del lladre", que no té res a veure amb aquesta.
La Isabel Expósito va néixer a les Planes l’any 1921. El seu pare, Lluis Expósito “Xiconic”, que fou soldat a la guerra de Filipines i que va col·laborar l’any 1922 al recull de cançons dels mestres Tomàs i Llongueras, li va ensenyar totes les cançons que canta. La Isabel va ser treballadora fabril fins que va deixar la feina per cuidar la seva germana i la seva mare.
