Cançons
Cara bonica
Fadrinets de la muntanya, si no ho feu ja ho faré jo,
de posar la mà a la ploma per dictar-ne una cançó.
D'un fadrí i una fadrina, tots són d'un mateix temps,
ell la'n trobà tota sola el matí de Sant Mateu.
Ell la'n trobà que plorava i derramava llàgrimes de sentiment:
-Què en plores, cara bonica, que en plores tan amargament?
-Ai, del pare i de la mare, que no volen que ens casem.
-No en ploris, cara bonica, que aviat nos casarem.
Anirem a Barcelona, on ningú no hi coneixem;
tu en faràs de minyona, jo en seré mosso de peu.
Dels diners de la soldada gran botiga en pararem
de pinyons i d’avellanes, també d'arròs i fideus.
Dels diners de les ganàncies una casa en comprarem;
una casa amb set finestres, de balcons ja n'hi farem.
En farem una balconada i a la cara el sol ixent,
per prendre la soleiada tots los dies de l'hivern.
Ai adéu, cara bonica,
quin color de rosa tens,
la que en té color de rosa
no li manquen pretendents.
Aquesta balada està recollida per Joan Tomàs als volums I (1922) i XIX (1926-1927) de l'Obra del Cançoner Popular; els cantadors són de llocs tan distants com Sant Creu d'Horta (Osor - La Selva), Lleida o Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà). També l'hem trobada al Cançoner del Ripollès, recollida a St. Joan les Abadesses, Ripoll i Les Losses abans del 1920, i al Cançoner Popular de l'Excursionista, de 1934.
L'hem trobada recollida sota diversos títols, com "Casament desfet", "Fadrinets de la muntanya", "La cara bonica", "Adéu, cara bonica", "Adiós, cara bonica", "Aquí dalt de la muntanya" o "Els nuvis pobres".
L'any 1968, el grup Falsterbo 3 va publicar l'EP "Ai, adéu cara bonica", que contenia aquesta cançó i que la va popularitzar sobretot en ambients de muntanya.
En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), Sant Pere de Rodes (d'on també en va ser el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga. Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a Sant Pere de Rodes. És al Mas Roure del senyor Ferrussola, que tenia arrendat.
