Cançons
El marit petit
Entrevista realitzada per Albert Massip, el setembre de 2012.
El meu marit petit, com un gra de civada,
no pot pujar ara al llit perquè no hi arribava.
L'agafo al bell gavell i en el llit el portava;
com era dintre el llit la roba me'l colgava.
El porto a cal campaner per fer tocar campanes;
el campaner era boig i n'hi va fer tocar sardanes.
Jo prou,
jo prou que me'n cuidava,
jo prou.
Es tracta d'una balada que trobem normalment amb el nom "El maridet", "El marit petit" o "L'home petit", però amb un inici de cançó de malcasada, semblant a "Isabel" o "Rossinyol, bon rossinyol". La primera referència que hem trobat d'aquesta última és dins el "Romancerillo catalán" (1882), de Milà i Fontanals, amb el títol "El hombre chiquitín".
La Francisqueta Gibert era filla de mallorquins establerts a Banyoles a inicis del s. XX. De petita havia anat a l'escola La Vila (Baldiri Reixach) i, fora de l'escola, al Casal de Magdalena Aulina. De soltera va treballar a la sastreria Clè de Banyoles.
