Cançons
El marit petit
El meu marit petit, com un gra de civada,
no pot pujar ara al llit perquè no hi arribava.
L'agafo al bell gavell i en el llit el portava;
com era dintre el llit la roba me'l colgava.
El porto a cal campaner per fer tocar campanes;
el campaner era boig i n'hi va fer tocar sardanes.
Jo prou,
jo prou que me'n cuidava,
jo prou.
Es tracta d'una balada que trobem normalment amb el nom "El maridet", "El marit petit" o "L'home petit" però amb un inici de cançó de malcasada, semblant a "Isabel" o "Rossinyol, bon rossinyol". La primera referència que hem trobat d'aquesta última és dins el "Romancerillo catalán" (1882), de Milà i Fontanals, amb el nom de "El hombre chiquitín".
La Francisqueta Gibert era filla de mallorquins establerts a Banyoles als inicis del s. XX. De petita havia anat a l'escola La Vila (Baldiri Reixach) i, fora de l'escola, al Casal de Magdalena Aulina. De soltera va treballar a la sastreria Clè de Banyoles.
