Cançons
Sant Josep, feu-lo dormir
Sant Josep, feu-lo dormir,
Sant Josep, feu-lo ser gran,
que sa mareta del camp
i le portarà una coseta.
Nore, nore, tenoià,
nore, nore, tenoià, ane.
Nore, nore, tenoià,
nore, nore, tenoià, ane.
No hem trobat cap cançó exactament igual que aquesta, però se'n troben variants recollides a l'Obra del Cançoner Popular a Anglesola (Lleida) i als municipis tarragoninns d'Ulldemolins, Montroig del Camp i Reus.
Valeri Serra i Boldú en publica una molt semblant també al número 26 (any 1904) de la revista Catalunya:
Sant Magí feumel dormí,
Sant Joan feum'el ben gran,
que sa mare n'es al camp
que n'hi portará cosetes,
a la falda pinyonets,
a les mans avellanetes,
y als que no volen callar
surretes a les anquetes.
Al cançoner Amades se'n recull una a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), i una altra a Reus que podríem dir que és la més sentida, per exemple en aquesta versió del grup Xalupa (amb Sílvia Pérez Cruz).
La Francisqueta Gibert era filla de mallorquins establerts a Banyoles als inicis del s. XX. De petita havia anat a l'escola La Vila (Baldiri Reixach) i, fora de l'escola, al Casal de Magdalena Aulina. De soltera va treballar a la sastreria Clè de Banyoles.
