Cançons
El pobre terrisser
El pobre terrisser,
el pobre terrissaire,
passant pel mig d'un riu
li cau el burro a l'aiga, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
-Anem-(no)s-en burriquet, anem-(no)s-en cap a casa.
Arriba a casa seu, trob(a) la porta tancada;
pregunta en els veïns si n'han vista l'Eulàlia.
-L'Eulàlia n'és al llit, al llit que està malalta.
Se'n va a cal fuster a manllevar una escala,
s'enfila escala amunt, com si fos una aranya,
i n'obre el finestró i en veu una sotana;
era el senyor rector que en confessa l’Eulàlia,
li ensenya l'ull del cul, tota la requincalla.
-Anem-(no)s-en, burriquet, pel món qui en compra banyes.
Es tracta d'una balada recollida en diversos llibres. La primera referència que en tenim és a "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on se'n recull una versió d'abans de 1868.
També la trobem al Cançoner del Ripollès, primer en un fragment recollit a Torelló probablement entre els anys 1915 i 1919, i després una versió més llarga de Ripoll dels anys 1918-1919.
Apareix també recollida al cançoner de Joan Amades, que la descriu com una peça cantada per pastar fang amb els peus, i que en recull també una versió a Ripoll, l'any 1919.
A l'Obra del Cançoner Popular la tenim recollida d'un home de Bagà (Berguedà), l'any 1926, i també l'any 1927 a Figueres.
També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget.
Segons l'etnomusicòleg Jaume Ayats al seu llibre "Explica'm una cançó" (2009), "... aquesta era la balada de cornuts més coneguda i cantada arreu del país. (...) A més de ser habitual de les tavernes i del carnestoltes, a l'Empordà encara es canta en les trobades d'amics i de famílies a les barraques del camp".
