Cançons

Es tracta d'una cantarella de dansa-joc amb diverses variants. Joan Amades en recull una l'any 1918 a L'Albi (Les Garrigues):

Els soldats vénen de França,
i no saben el camí,
allà dalt de la muntanya
ens hi girarem així:
- Turututut, mare, caseu-me.
- Turuturut, mare no puc.
- turututut, mare, vull faves,
turututut, faves amb suc.

Segons la Montserrat, aquestes lletres i tonades les cantaven les mares i les iaies a qualsevol hora del dia, en qualsevol de les moltes estones en què convivien a les llars persones de diverses generacions. Unes acompanyaven les tasques habituals de cuinar, rentar la roba o conrear l’hort, tan típics de les poblacions banyades per rius com Sarrià de Ter. Sovint es cantaven als vespres, havent sopat, abans d’anar a dormir, en moments d’oci i de jocs. Aquestes són algunes de les que va aprendre i cantar, en aquest entorn, Montserrat Molar i Casassa.