Cançons
Els tres tambors
Si n'hi havia tres tambo(n)s
que venien de la guerra,
el més petit de tots
porta un ram de rosetes,
ram, rampataplam,
porta un ram de rosetes.
La filla del bon rei ja surt a la finestra:
-Tambor, lo bon tambor, em voleu dar una roseta?
És una balada que apareix a la majoria de cançoners, tan antics com més actuals. El primer de recollir aquesta cançó encara tan popular va ser Manuel Milà i Fontanals al llibre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "Los tres tambores".
L'aplegava també Francesc Pelagi Briz l'any 1871 al volum tercer de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" on hi adjunta també una variant italiana de la mateixa.
El folklorista Joan Amades explica al seu cançoner que també hi ha versions per terres alpines, a Flandes, al cançoner francès i a l'occità. Segons Aureli Capmany, que també l'aplega al Cançoner Popular de 1901, es tracta d'una cançó molt antiga i d'origen provençal.
L'enregistrament més antic que n'hem trobat data de l'any 1940, formant part d'un popurri de cançons populars titulat "Lo de siempre (Lo de sempre): Potpourries sobre motivos populares catalanes", a càrrec de Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas.
La Maria passa llargues temporades a casa del seu fill a St. Daniel (Girona).
