Vés al contingut

Cançons

Els contrabandistes

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
Del seu pare, baríton del cor Retorn Planenc, de Les Planes.
Enregistrament realitzat el maig de 2014 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ha estat proporcionada per ell mateix.
Imatge
Sota dels roures
Lletra

Quina cançó cantarem
que tots la sapiguem?
La dels contrabandistes;
a Banyuls varen anar
de tabac a carregar
tota una companyia.

Trumlailà, larà, lalera,
trumlairà, larà, lalà.
Lal·là, lara, lal·là, lara
lal·là, lalala.

En passar per Fortià,
però es varen topar
amb la fomuda espia,
que Figueres se’n va anar
a cantar-ho al capità:
-He vist contrabandista.

Trumlailà, larà, lalera,
trumlailà, larà, lalà.
Lal·là, lara, lal·là, lara
lal·là, lalala.

El capità va cridant;
-Minyons, au, endavant
anem a perseguir-los
i allí on(s) el trobarem,
baionetes pararem,
farem carnisseria.

Trumlairà, larà, lalera,
trumlailà, larà, lalà.
Lal·là, lara, lal·là, lara
lal·là, lalala.

I en passar per Galliners,
allí, (i)a varen ser
amb els contrabandistes.
Ganivetades i trets
la companyia han desfet
dels braus contrabandistes.

Trumlairà, larà, lalera,
trumlailà, larà, lalà.
Lal·là, lara, lal·là, lara
lal·là, lalala.

 
Observacions

Aureli Capmany publica com a primera cançó del seu "Cançoner Popular" (1901) "El cant dels ocells". A les notes en l'edició de 1903, hi apareix el comentari següent:

"... Altra variant coneixem, y es de contrabandistes, molt escampada per les comarques gironines, havent-se trobat a Banyoles y a Sant Miquel de Campmajor, prop de Besalú...".

Però d'on provenien les informacions d'Aureli Capmany? N'hem trobat algunes pistes:

Sobre la cançó recollida a Banyoles, n'hem trobat restes als microfilms de l'Obra del Cançoner Popular (materials de Rossend Serra i Pagès); la lletra dictada —sense música— per Pere Alsius i Torrent (1839-1915) en data indeterminada (probablement any 1900).

Referent a Sant Miquel de Campmajor, al número 35 de la revista "Lo Pensament Catalá" (desembre de 1901), Joaquim Matas —notari de Besalú i historiador— escrivia:

"... en lo número de 31 de Mars de 1901 de dita revista vaig veurer una cançó popular catalana, nomenada lo «Cant deis aucells» dedicada al naxement del Salvador y al veurer la música reconeguí en ella la de un cant que, referintse á lladres ó á contrabandistes ó trabucaires, havía sentit cantar poch havía, á Sant Miquel de Campmajor, per tres ferrers al compás de sos martells y malls, tot allisant los caps d' un fusell de carro, y me admirá lo molt que s'esqueya la música, ab les veus de aquells homens y l'assumpto ben diferent de cants d'aucells, que tractava; puix recordo que hi sortía un capitá de molta forsa y valentía, que feya fer rotllo als contraris: es un cant molt de la terra y ben ensopegat...".

Més tard, també Joaquim Pecanins recollia —probablement al Lluçanès— una versió de la cançó, anomenada "El contrabandista", inclosa al recull de cançons populars premiades a la segona Festa de la Música Catalana organitzada per l'Orfeó Català, l'any 1905.

"Els contrabandistes" també apareix publicada dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet, o al Cançoner del Ripollès, en un parell de versions recollides a Ripoll entre els anys 1918 i 1919. Més tard, Joan Amades en recull una versió de Pardines (Ripollès) de l'any 1922 al Costumari Català.

A les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular en trobem algunes versions; per exemple la d'un home de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), l'any 1926, o una altra recollida a Boí (Alta Ribagorça) l'any 1929.

 

Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".

Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.