Cançons
L'orfenet
L’orfenet va de camí,
peu descalç i poca roba;
un allau de pluja i vent
a una balma se l’emporta.
Pobre orfenet,
plora de fred,
plora de fred
i tot tremola.
A la balma aixoplugat,
mira al ras i s’esbraona;
no s’obira ni un ramet,
ni un coscoll, ni una gatosa.
Pobre orfenet,
plora de fred,
plora de fred,
mirant a fora.
Al seus peus cau un ocell
decandit i sense força;
el recull tremolejant
i amb l’alè tot el retorna.
Pobre orfenet,
plora de fred,
plora de fred
i ve la fosca.
Amb l’ocell a prop del cor,
s’ha adormit sobre la roca;
quan l’ocell piula al matí,
ell no es mou ni gens ni gota.
Pobre orfenet,
és mort de fred,
és mort de fred
i l’ocell vola.
És un poema de l'escriptor Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 1862-1912) que no apareix al seu llibre recopilatori de referència "El trobador català - llibre de lectura en vers destinat als col·legis de nois i noies de Barcelona" (1892). N'apareix un altre amb el mateix títol però amb una altra lletra (Del pobre orfe / jo us vull contar / la trista vida / que fa plorar...).
La primera referència que tenim d'aquest és al número 47 de la revista Joventut (3 de gener de 1901):
N'apareix una versió – amb la mateixa lletra però amb música diferent – al llibre "Cants escolars catalans - a una veu amb acompanyament (ad libitum) de piano" (1905), de Josep Civil i Castellví.
Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".
Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.
