Cançons
Piu, piu, xerebiu
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Piu, piu, xerebiu,
garça pelada
que corre per l’entrada,
gat sublimat,
tiba, taba,
cotxe, amaga.
Xeric, xeric!
Trobem una versió d'aquesta cantarella recollida al text "Imitació dels sons. Crits i veus dels animals", de Joan Amades, publicat als "Anales del Instituto de Lingüística" de Mendoza, Mèxic el 1952:
"La garça es creu que diu: xiu, xiu, xiribiu.
Xiu xiu xiribiu,
garça pelada
que corre per l’entrada,
amb un banc rossegant
taba, taba, cotze amaga.
(Joc infantil)”
Al volum "Zoologia popular catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc., que sobre'ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions" (1910), del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), ja s'hi recull l'expressió "garsa pelada" com a part d'una cantarella infantil:
“Cansoneta
La maynada, quan veu una garsa, canta:
1296. Garsa pelada,
cua d’arengada.
(Crespiá, Girona.)”
Al vídeo, la Maria Dolors ensenya el joc de dits que acompanyava aquesta cançó.
En aquest mateix arxiu en recollim una altra versió blanenca amb un primer vers lleugerament diferent, "Piu, piu, xeremiu". L'exclamació final "xeric!" o "xerric!" és pròpia de Blanes. La trobem formant part d'altres cançons, com ara "Arri, arri, tatanet".