Cançons
L'Escriveta
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Petita l’han casada, l’Escriveta jolie,
petita l’han casada, que no se’n sap vestir.
El seu marit se’n va a la guerra, sols per deixar-la engrandir,
i al cap de set anys, el seu marit va torn(í).
Venta tres trucs a la porta, sa mare baixa a obrir:
-On ha anat, l’Escriveta, que ella no ha pogut venir?
-El rei moro se l’ha enduta a collir flors al jardí.
-Mare, deixeu-me la roba, la roba de peregrí;
aniré de porta en porta
a demanar llimosna, llimosna de Jesucrist.
El primer castell que troba, l’Escriveta baixà a obrir.
-Fes-ne caritat, Escriva, a un pobre peregrí.
-Veniu demà a les onze, a les onze del matí,
que jo seré mestressa del bon pa i del bon vi.
El rei moro està dins la cambra, tot això va sentir:
-Aquí tens, Escriva, aquí tens per enraunir (?).
-Tinc un pobre molt pobre, un pobre peregrí.
-Fes caritat, Escriva, al pobre peregrí,
jo aniré dins l’horta a collir flors al jardí.
El pobre diu a l’Escriva: -Escriva, vols venir amb mi?
L’Escriva li contesta: -Jo voldria ser pel camí.
-L’Escriveta galana, la flor de tot per aquí,
baixa, baixa a l’estable a sillar el millor rossí;
jo me n’aniré dins la cambra a triar el millor vestit.
Quan el rei moro se n’adona, feren molt lluny d’aquí;
baixa a l’estable, i silla l’altre rossí.
Quan va ser a mig sillar-lo, la silla se li va mig partir.
-Maldita sia l’Escriva, que no la puc perseguir;
pro amb silla o sense silla l’Escriva vull perseguir.
Es tracta de la balada "L'Escriveta". El primer en recollir-la fou Pelagi i Briz al tercer volum de "Cansons de la terra" (1871), amb el títol "L'escrivana".
Ja al s. XX, apareix recollida en diverses ocasions per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya: el 1926 per Joan Tomàs, durant la missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona, amb el mateix títol que presentem; el 1929 per Palmira Jacquetti i Enric d'Aoust a la Ribagorça, amb el títol "Escriveta", i el 1933 per Palmira Jacquetti i Mercè Porta a Setcases, també amb el títol "Escriveta".