Cançons
Fica-li noia
El dia que em vaig casar
no tenia pa ni vi,
sols una cortera d'ordi
que la vaig portar al molí.
Fica-li noia, fica-li sí,
fica-li noia el cornetí!
Quan arribo a casa meva,
la dona no em vol obrir;
guaito per sota la porta,
veig un frare caputxí.
Fica-li noia, fica-li sí,
fica-li noia el cornetí!
(I)a en gafo un bosca(i) d'aulina
i ell n'agafa dos de pi;
(I)a n'hi'n foto garrotada
i ell me’n fot dues a mi.
Fica-li noia, fica-li sí,
fica-li noia el cornetí!
Maleït siga, sigui el frare,
la mare que el va parir;
es fica al llit amb la dona
i ara també ho vol fer amb mi.
Fica-li noia, fica-li sí,
fica-li noia el cornetí!
La primera referència que tenim d'aquesta cançó és al casset "Reputicanticus - Cançons d'amor i de gresca recollides a Olot" (1981).
Artur Blasco la recull dins "A Peu pels camins del Cançoner" al poble d'Enseu (Pallars Sobirà), l'any 1985, i a Setcases (Ripollès) l'any 2005.
També l'enregistra el grup "Follim Follam" l'any 1989 al disc "Cançons porques" i en podem veure una actuació en directe aquí. El grup "Clau de Lluna" la inclou al disc del mateix nom, l'any 1994.
Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".
Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.
