Cançons
L'hereu Riera
Enregistrament realitzat l'any 1983 per la seva néta, Alícia Mercader i Trias. Fotografia i enregistrament cedits per la família.
Per a Sant Antoni,
ballades hi ha;
per a Sant Baldiri,
tot el poble hi va.
Si n'hi ha tres donzelletes,
són de l'Empordà,
l'una diu a l’altra:
-Hi nirem a ballar,
que l'hereu Riera
(i)a ens vindrà a buscar.
La primera dansa, la'n treu a ballar;
la segona dansa, la nova arribà.
-Apa, hereu Riera, podes ben dansar,
tens la teva aimada que a la mort està.
-Perdonin senyores, que me'n tinc d'anar,
tinc la meva aimada que a la mort està.
(I)a en gafa el sombrero, bastó a l'altra mà,
dóna un volt a plaça i a Ripoll se'n va.
Se'n va a la casa on solia anar.
I al pujar l'escala, la sent sospirar;
(i)a n'entra en el cuarto sin dir-ne qui hi ha.
-Déu lo guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va;
febre nit i dia, que em cui(d)a a matar.
Gira els ulls en terra i es posa a plorar.
-Per a mi, Riera, no has pas de plorar;
tinc una germana, t'hi podràs casar,
i si no t’agrada pel món ja n'hi ha.
Les joies que porto ja els hi podràs dar.
Se'n va a la iclèsia,
davant de la Verge es posa a pregar:
-Oh, Verge del Carme, si em voleu ajudar,
torneu-me l’aimada, que a la mort està.
I al cap dels vuit dies, Maria es llevà,
i a les tres setmanes ja es varen casar.
Tral·laral·la, lal·laral·la,
lal·lara, lalà.
Tot i que ja la trobem recopilada aquí per Francesc Pelagi Briz l'any 1867 (dins el volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans"), la versió més semblant a aquesta la trobem al "Romancerillo catalán" de Milà i Fontanals (1882), recollida amb el títol "El heredero Riera".
Posteriorment, ha estat molt difosa i inclosa en diversos cançoners, fet que demostra la popularitat que tenia arreu.
La Dolors va néixer al poble de La Pinya (La Vall d'en Bas).