Cançons
Un fadrinet i una minyoneta
Enregistrament realitzat l'any 1983 per la seva néta, Alícia Mercader i Trias. Fotografia i enregistrament cedits per la família.
I ara s'ha dictat
i una cançoneta,
de un fadrinet
i una minyoneta;
tres anys se tractaren
i es varen casar,
les seves besades
jo us vull esplicar.
I ell es diu Josep
i ella es diu Maria,
són de Sant Martí,
terra divertida.
Ell és fill d'un sastre
i en fa de sabater,
la minyona és filla
d'un mestre barber.
Jo m'hi vaig casar
i amb molta alegria,
i ara si pogués
ja em descasaria;
tres-centes lliures
me'n donaren de dot,
i al cap del(s) tres mesos
ja els hem gastat tots.
No sap de cuinar
ni de fer escudella,
i un dia va fer
caracols amb ceba,
també cols i bledes
(a) hi va barrejar;
perquè vaig renyar-la
me'n va taponar.
Caseu-se fadrins
i amb una pagesa,
no us enganyi el dot
ni la boniquesa;
feu que en siguin bones
per a treballar,
que la boniquesa
no us donarà pa.
Feu que en siguin bones
per a treballar,
que la boniquesa
no us donarà pa.
Apareix recollida al "Cançoner Popular" (1901) d'Aureli Capmany amb el títol de "Concell", on s'explica que es troba impresa en fulls solts de literatura de canya i fil (romanços de cego). Sembla que n'hi ha referències d'abans de 1867.
També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La del pagès".
Joan Amades l'aplega amb el mateix nom que Aureli Capmany i amb una versió de l'any 1918 de Gelida.
L'hem trobada al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1919 i a Les Llosses l'any 1920, amb el títol de "Caseu's-hi, fadrins" i "Caseu-'se, minyons". Són versions una mica més llargues que la que presentem aquí.
Més tard, l'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda, com a cançó satírica, amb el títol "No us enganyi la boniquesa".
La Dolors va néixer al poble de La Pinya (La Vall d'en Bas).
