No us hi caseu, noies

Nom de l'informant

Jaume Costa i Basagañas

Data i lloc de naixement

1922 (Camprodon)

Municipi de residència

Camprodon

Enregistrament realitzat per Josep Ma. Massip, el febrer de 2009, en el marc de la investigació sobre el llop a Catalunya. L'acompanya l'escriptor i fotògraf, Ernest Costa. La fotografia i la informació biogràfica està extreta del diari Nació Digital.

Lletra

No us hi caseu, noies,
no us hi caseu, noies,
no us hi caseu, noies,
amb cap teixidor.

Són uns vagabundos,
són uns vagabundos,
són uns vagabundos,
i en donen bastó.

Observacions

En alguns reculls, com per exemple a l'Obra del Cançoner Popular, aquesta cançó apareix recollida amb títols com "El teixidor" o "No t'hi casis".

Joan Amades la classifica dintre l'apartat "Cançons de ball rodó infantil" i la descriu com a cançó per fer enfadar els teixidors abans de la introducció dels telers mecànics. Apuntem la lletra que Amades recull al seu cançoner:

Ai, noia, no et casis

amb cap teixidor

que et vindrà borratxo

i et darà bastó.

El dissabte al vespre

ja se'n va al cafè;

de la setmanada

no n'hi queda res;

ja se'n va a casa:

"Noia, do'm sopar."

"Do'm la setmanada,

que en'niré a buscar."

Ja s'alça de taula,

ja n'hi tira un plat;

se'n va a ca sa mare

amb el cap trencat.

"Ai, filleta meva,

què és estat això?"

"M'ha vingut borratxo

i m'ha dat bastó."

"Ai, filleta meva!,

m'haguessis cregut,

fores ben casada

amb un geperut."

També apareix al "Cançoner del Ripollès", recollida a Les Llosses l'any 1920. Al "Cançoner de Pineda" (1931), Sara Llorens i Carreras (1881-1954) en recull una versió amb el títol "La setmana perduda".

Artur Blasco en recull unes quantes versions dins els volums d'"A peu pels camins del cançoner".

Partitura

Descarrega't la partitura: No us hi caseu, noies