Cançons
Estirià jo sóc
Entrevista realitzada per Nicolàs Sánchez i Adrian Frank, el març 2013, dintre el projecte Folklore de l'Escola El Far d'Empordà.
Estirià jo sóc i tinc de roca el pit
i el meu país formós no el deixo avergonyit,
perquè els d'Estíria tots som ferms, alts i drets,
i a casa nostra hem crescut com avets.
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.
Quan vaig als cims jolius amb el vestit mudat
i el gec, com és costum, de verd enribetat;
amb la mà dreta agafo un llarg i fort bastó
i duc penjat escopeta i sarró.
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.
Es tracta d'una adaptació al català de la cançó "I bin a Steirerbua", popular de la regió austríaca d'Estíria (Steiermark), duta a terme per X. Cirera. La primera referència que n'hem localitzat és al "Cançoner de la secció de muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1935. En aquest mateix arxiu en recollim una altra versió de Canet d'Adri.
Moltes cançons cantades en ambients excursionistes tenen origen a l'àrea cultural dels Alps suïssos, alemanys o austríacs. En aquest mateix arxiu en recollim alguns exemples.
La Fina va néixer a Can Ruet, al poble de Pujals dels Cavallers.
