Cançons

La reina ha tingut un noi
més bonic que un sol i lluna;
no se l'ha pogut criar,
l'ha tingut que donar a dida,
la non, non,
feu-li non, non,
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

L’infant no li’n vol callar   ni en bressola ni en cadira;
l’infant no li’n vol callar,   només i a la falda de la dida.
La dida en fa un gros foc   de carbó i llenya d’aulina,
i amb (a) l’esc(u)lfor del foc,   la dida s’hi és adormida.
Quant ella s’hi despertà,   tr(a)b(a) l’infant amb cenra viva.
I ella en fa un gros crit:   -Valga’m la Verge Maria!
Que si cas no m’hi ajudeu,   del rei seré perseguida.
Mentre està dient això,   el rei i la reina arriba,
i ella puja escala amont,   tota trista i aflegida;
quan és a dalt al bressol,   l’infant se li’n posa a vida.