Cançons
La rosada
Entrevista realitzada pel professor Andrés Barrera González, l'any 1980. L'enregistrament i la fotografia ens l'ha cedit la família d'en Jaumet Pujol.
I una cançó us vu(i) cantar, no hi ha molt que s'és dictada,
d'una minyona que hi ha de la vila de Igualada.
I els seus pares són forners, i una gent molt ben honrada;
l’han deixat anar a ballar al sarau de la patacada.
I en siguent en el Masnou, ja me l’han arremangada;
i el més petitet de tots i dels peus ja l’engra(t)ava,
i el (mijançanet) de tots i de (jo)nois l’engra(t)ava,
i el més g(a)randet de tots i molt més amont ribava.
-I el(s) teus pares què et diran quan t’hi voran tan mullada?
-I jo ja els hi'n responré: “La rosada m’hi ha tocada.”
I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món (rellumina).
La primera referència que hem trobat d'aquesta balada és al volum V de "Cansons de la terra", de Francesc Pelagi Briz (1877), amb el mateix títol que presentem. Més tard la recull Milà i Fontanals al seu "Romancerillo Catalán" (1882), amb el títol de "La niña de San Andrés".
També va ser recollida dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis la titulava "Caterina". L'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda amb el mateix nom que presentem. També apareix en algunes ocasions dins l'Obra del Cançoner Popular, com per exemple amb el títol "Minyona d'Igualada", aplegada l'any 1934 a Molló (Ripollès).
Més tard, també la recopila Artur Blasco dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", per un cantador de Maià de Montcal (Garrotxa) l'any 1988.
En Jaume Pujol va néixer a la Vall del Bac (Vall de Vianya) i va viure a Oix.
