Cançons
Marieta del saco bermejo
Un compañero
que trabajaba
en un arenal,
(e)n un arenal,
y no ganaba ni un real.
Draps, ferros vells,
que el dimoni t’estiri la pell,
con el tiempo podrás alquilar
un quiosco de vetes i fils.
Marieta del saco bermejo,
tu bien sabes que yo te festejo,
tu bien sabes que yo te adoro,
morros de figa, figues de moro.
La primera referència que hem trobat d'una "Marieta del saco bermejo" és a l'Obra del Cançnoer Popular de Catalunya. El 1926, Joan Tomàs recollia una cançó precisament amb aquest títol a la Casa de la Caritat de Barcelona. Més enllà dels versos "Marieta del saco bermejo, / io te festejo", però, aquesta cançó no té res a veure amb la que publiquem.
Sabem que es tracta d'una cançó popular a Sant Feliu de Guíxols. La versió d'aquest vídeo de l'Escola d'Adults CFA enregistrat durant la pandèmia, a finals del 2020, és gairebé idèntica a la versió tossenca que presentem:
A la orilla del mar me fui
a llorar por mis desdichas,
ai Antonio, estira’m les mitxes,
que me’n vu(i) anar a dormir.
Draps, ferros vells,
que el dimoni t’estiri la pell;
con el tiempo podrás alquilar
un quiosco de betes i fils.
Marieta del saco bermejo,
tu que sabes que yo te festejo,
tu que sabes que yo te adoro,
morros de figa, figues de moro.
Tot i això, la cançó no és exclusiva del Baix Empordà i la Selva, sinó que també era popular al País Valencià. El cantautor i divulgador Paco Muñoz n'incloïa una versió al disc "Paco Muñoz canta per als xiquets 8" (1986), sota el títol "Anant a Benimantell":
Anat a Benimantell
anant a cavall d'un ruc
que era molt vell
el ruc va caure
va relliscar
i tots a terra
vàrem parar.
Marieta de l'ojo bermejo'
jo t'estime i te 'festejo'
figues de pala
i un quinzet mec
Som de la confradia del bon humor
i quan caiguem a terra ens tornem a alçar
i quan ens porten a l'hospital
volem cantar-te una cançó:
Draps, ferro vell, regalèssia
el dimoni t'estire la pell
com a dot jo et voldria comprar
una tenda de vetes i fils.
Marieta de l'ojo bermejo'
jo t'estime i te 'festejo'
figues de pala
i un quinzet mec.
Tot sembla indicar que la cançó es construia citant un fragment d'un cuplet o cançó de moda i afegint-hi les dues estrofes finals, que comparteixen totes les versions comentades. Com a curiositat, "Draps i ferro vell" (1933) és el títol català de la primera pel·lícula doblada a l'Estat Espanyol, el migmetratge francès "Bric-à-brac" (1931).
