Cançons
Nostre Senyor dematí es llevà
(...) plorant venia,
que la creu no pot dur,
alceu-vos, Verge Maria,
que l’ajudareu a dur.
Quan la Verge va ser alçada
el seu fill ja n’era mort;
ella en plora i en més plora,
cap a casa del fuster,
a veure si la creu és acabada,
la Verònica consagrada.
Aquí dalt el Paradís
n’hi ha una palanqueta
que és molt ampla i molt estreta.
Els justos hi passaran,
els condemnats no podran,
cridaran, esvalotaran.
-Ai, quin dia hi sóc anat jo
per poguer rebre les obres de Déu!
Qui la sap i no l’ensenya
el seu cor en passa pena,
qui la sent i no l’apren
el seu cor anirà a l’infern.
-I ja està.-
Tot i que es tracti d'una oració recitada, hem cregut convenient incloure aquest enregistrament a l'arxiu, especialment per la seva antiguitat.
Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2024), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir expliquen que era una oració molt coneguda a Tossa. El que presentem és un fragment diferent del que recordava l'altra informant tossenca de qui els autors la van recollir, Maria Pons i Dellonder.