Cançons
El gat vaire
(...) (de)matí es llevà,
fa la voladeta i en el bosc se’n va.
En una olivera se’n va anar a posar;
l’olivera és seca, i el coll s’hi trencà.
(...) (bus)car el metge per a visitar,
i el metge els hi’n deia que cura no hi ha.
Un ansat de sopes i un crostó de pa,
i el qui vulgui beure s’ha d’ajon(e)llar,
amb la carabassa i el porró a la mà.
La lironfà, la garideta,
la lironfà, la garidà.
Es tracta d'una balada recollida per primer cop per Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol "Animal salvaje".
Julita Farnés en recolliria una versió tossenca al núm. 197 del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (1911), amb el títol "El gat baire".
També la recull al seu cançoner (1951) Joan Amades, amb el títol "Per a caçar gats mesquers", i afegeix que la cantaven "els vells caçadors de gats mesquers de la contrada de la Selva".
